Fimosi: causes, símptomes, complicacions i tractament

Malgrat que la fimosi no és una patologia greu, a vegades pot provocar importants molèsties i requerir tractament. En aquest article t’explico tot el que necessites saber sobre la fimosi: què és la fimosi, quines són les seves causes, quins símptomes provoca, com és el tractament i quan es recomana tractar-la tant en adults com en nens, quines complicacions poden aparèixer (tant si no es tracta com les derivades de la cirurgia) i altres detalls importants.

Què és la fimosi?

Definim fimosi com la impossibilitat de retreure de la pell del prepuci fins al solc balanoprepucial, és a dir, per sota del gland, que impedeix la normal exposició d’aquest.

A la següent imatge pots veure l’anatomia del penis i el procés de retracció del prepuci:

Tipus de fimosi. Classificació

De forma pràctica, classifiquem la fimosi en 2 tipus:

• Fimosi primària o congènita: és la fimosi que apareix des del naixement i que sol resoldre de forma espontània sense cap problema. Gairebé mai no necessita tractament.
• Fimosi secundària, adquirida o patològica: fa referència a la fimosi que apareix a conseqüència d’algun dels problemes que comentarem a continuació. Quan provoca molèsties sí que requereix tractament.

Causes de fimosi

En aquesta secció deixaré de banda la fimosi fisiològica o congènita i repassaré les causes de fimosi patològica.

Per deixar-ho clar, la fimosi patològica és la que apareix a conseqüència d’algun problema que afecta la pell redundant que cobreix el gland (prepuci).

Causes més freqüents de fimosi patològica

• Prepuci estret: es deu a una desproporció entre la mida del gland i el de la pell del prepuci que el cobreix. Sol presentar-se en edats infantils i en adolescents.
• Adherències entre el prepuci i gland: aquesta situació sol aparèixer a conseqüència de la manca d’higiene associada a la manca de retracció del prepuci en edat pediàtrica. Es creen, aleshores, uns «ponts o adherències» a la part interna de la mucosa del prepuci que requereixen atenció urològica preferent.
• Fre curt: aquesta situació es dóna quan el plec elàstic de teixit que uneix la part inferior del gland amb la part interna del prepuci (anomenat fre) és massa curt i dificulta la retracció de la pell o molesta en tenir relacions sexuals.
• Balanitis o postitis: significa inflamació del gland o de la pell del prepuci que el recobreix. Apareix típicament en pacients diabètics d’edats avançades per les implicacions dèrmiques que té aquesta malaltia en la vascularització dels teixits i la possibilitat d’infecció associada.
• Liquenificació de la pell: el liquen escleroatròfic (també anomenat balanitis xeròtica obliterans) apareix quan es produeix una inflamació de la pell del penis amb un típic emblanquiment de la mateixa associat a un dèficit d’elasticitat que pot produir dolor o impossibilitat de retreure la pell. Sol produir-se en edats avançades.

Graus de gravetat de fimosi

Teòricament, podem classificar la fimosi en 5 graus de gravetat segons la capacitat de retracció de la pell, sent el grau 1 la impossibilitat total de retreure la pell i exposar el gland i el grau 5 la més lleu, que permet exposar el gland per complet de forma senzilla.

• Fimosi grau 1: Sense retracció possible
• Fimosi grau 2: Mínima retracció, exposició només del meat uretral (orifici pel qual surt l’orina)
• Fimosi grau 3: Exposició de la meitat del gland
• Fimosi grau 4: Exposició del gland per sobre del solc coronari
• Fimosi grau 5: Exposició completa del gland

Cal destacar que aquesta classificació s’utilitza per descriure el problema, però gairebé no té utilitat pràctica atès que no ens serveix per a decidir sobre la necessitat de tractament.

A la pràctica clínica, qualsevol dificultat per retreure la pell prepucial que impliqui una molèstia ha de ser avaluada per un uròleg per valorar la necessitat de tractament.

Per contra, algunes fimosis amb gran dificultat per a la retracció del prepuci poden no comportar cap problema i, per tant, no necessitar tractament.

Fimosi en nens

Pràcticament el 100% dels nounats presenten fimosi fisiològica.

Es tracta d’una fimosi que apareix sobre pell sana i que simplement es deu a la pell redundant que cobreix el gland i que tots tenim de forma natural llevat que ens hagin fet una circumcisió.

Llevat d’excepcions, desapareix de forma espontània en els primers anys de vida i no requereix tractament més enllà d’unes normes d’higiene bàsiques.

Fins quina edat és normal la fimosi en nens?

La fimosi fisiològica es considera normal fins als 3-4 anys. En aquest període s’estima que desapareix en més d’un 90% dels casos.

Tractament de la fimosi en edat pediàtrica

El tractament de la fimosi en nens és molt senzill. En la gran majoria de casos simplement cal mantenir una adequada higiene de la zona amb aigua i sabó i retreure el prepuci de forma periòdica sense forçar la pell.

Només en alguns casos més acusats i sempre sota la supervisió d’un pediatre o un uròleg, s’aconsella l’ús de pomades de corticoides tòpics per ajudar a la retracció de la pell.

Només a vegades, si la fimosi provoca complicacions com infeccions de la pell o infeccions d’orina, també pot ser necessari el tractament quirúrgic.

La fimosi pot ser hereditària?

La fimosi no és directament hereditària (que s’hereta dels pares) encara que com ja hem comentat, sí que pot ser congènita (que neix amb ella, independentment que el pare la pateixi o no).

Fimosi en adults

Tot i que la fimosi és un problema que solem associar a nens o adolescents, també és molt freqüent en l’edat adulta a causa dels següents factors:

En primer lloc, el desenvolupament dels genitals pot cursar amb una desproporció de creixement entre el gland i la pell del prepuci.

En segon lloc, hi ha diverses malalties de la pell (com ara la balanitis xeròtica o, fins i tot, afectació cutània deguda a la diabetis) que es donen només en adults.

I en tercer lloc, algunes de les causes de fimosi en adults apareixen en derivades de les relacions sexuals o de malalties de transmissió sexual.

Símptomes de fimosi

Òbviament, el principal símptoma de la fimosi és la impossibilitat de retreure la pell del prepuci. Però, a més, poden aparèixer símptomes derivats de la fimosi com:

• Infecció: tant de la pell com del gland (balanitis).
• Dolor en l’àmbit del fre (fre curt) i en retreure la pell.
• Problemes de neteja i pudor: com que la pell no es pot retreure, es pot acumular brutícia entre el gland i la pell.
• Lesions dèrmiques: de vegades es produeixen petites ferides a la pell prepucial, si aquesta és poc laxa en retreure-la, així com fissures o esquerdes a la pell.
• Infeccions urinàries: situació amb la qual hem de portar especial precaució en nens petits.
• Dificultat per tenir relacions sexuals.
• Càncer de penis: la fimosi i la inflamació crònica de la pell (balanitis xeròtica) constitueixen un dels factors de risc de càncer de penis.

Com es diagnostica la fimosi?

El diagnòstic de fimosi «patològica» és sempre clínic. No es necessita cap mena de prova complementària sinó que tot el diagnòstic es basa en una simple exploració física.

¿Quan cal tractar la fimosi?

Cal tractar la fimosi quan apareixen complicacions com infeccions, problemes d’higiene, dolor o dificultats per mantenir relacions sexuals.

Complicacions si no es tracta

A curt termini, les úniques complicacions que poden aparèixer són els mateixos símptomes que hem comentat anteriorment, però no hi ha cap complicació addicional derivada de no fer un tractament precoç.

No obstant això, a llarg termini, una fimosi no tractada dificulta la higiene de la zona, el que pot provocar una balanitis xeròtica crònica que suposa un augment del risc de patir càncer de penis. Això sí, cal destacar que es tracta d’un problema molt poc freqüent.

Com prevenir la fimosi

L’única mesura que podem dur a terme per prevenir la fimosi és acostumar-nos, des de petits, a retreure la pell del penis sempre que orinem o que ens dutxem. D’aquesta forma, la pell del prepuci es torna més elàstica i pot retreure’s amb facilitat.

Normes bàsiques d’higiene en la fimosi

Si pateixes fimosi ja sabràs que la higiene de la zona del gland pot ser una mica més complicada atès que aquest queda parcialment cobert.

Tot i això, la higiene és senzilla i no requereix cap mesura especial.

N’hi haurà prou amb intentar retreure la pell per netejar la zona amb aigua i sabó i, després d’orinar, netejar-se amb paper higiènic, tovalloletes higièniques o a la dutxa.

Tractament de la fimosi

Possiblement hauràs sentit o llegit moltes coses sobre el tractament de la fimosi. Algunes són certes, però altres disten molt de la realitat o directament són enganys comercials que no s’adeqüen als estàndards quirúrgics actuals i que simplement busquen «vendre una cirurgia».

Anem a veure una per una totes les possibilitats de tractament disponibles per tractar la fimosi començant per aquests «enganys comercials».

Cirurgia sense bisturí per tractar la fimosi

Expressions com cirurgia sense bisturí o cirurgia làser de fimosi són simples reclams comercials que no tenen el mínim rigor científic ni s’acosten a la realitat de la pràctica quirúrgica actual.

El tractament quirúrgic de la fimosi, és la circumcisió o postectomia i per realitzar-la, sempre és necessari el bisturí o algun altre element quirúrgic que talli. Potser en lloc d’un bisturí podem utilitzar unes tisores, però en qualsevol cas sempre necessitem algun element tallant.

Cirurgia làser de la fimosi

De la mateixa manera que passa amb la «cirurgia sense bisturí», el làser s’utilitza per a molts procediments quirúrgics en urologia, però en cap cas per a la circumcisió.

No aporta cap avantatge respecte a la cirurgia convencional, ja que, per sort, és una tècnica estandarditzada, segura i eficaç que portem practicant des de fa molts anys.

I ara, la realitat…

Com a norma general disposem de 2 tipus de tractament per corregir la fimosi: tractament conservador o cirurgia. Triar un o altre dependrà de diversos factors com l’edat, el grau de fimosi, la durada de la mateixa o les patologies de base que pugui tenir el pacient.

Anem a veure’ls en detall:

Tractament conservador de la fimosi (sense cirurgia)

És el tractament que solem recomanar d’entrada per a nens.

Com ja he comentat es basa en la retracció manual de la pell prepucial de forma freqüent per tal d’alliberar, a poc a poc, les possibles adherències que s’hagin format.

Segons el cas, de vegades també es pot afegir al tractament una pomada de corticoides tòpics, sempre sota supervisió professional atès que s’han d’aplicar durant un temps limitat.

Tractament quirúrgic de la fimosi

La cirurgia per tractar la fimosi és la circumcisió o postectomia.

És el tractament «més definitiu» i el que es recomana per tractar la major part de casos de fimosi en adults a causa de malalties dermatològiques, com el liquen escleroatròfic, balanitis amb micosi (fongs) associada, etc.

Fa mal la fimosi?

Habitualment la fimosi no provoca cap mena de dolor.

En tot cas, pot aparèixer dolor en intentar forçar la retracció de la pell, cosa que pot passar, per exemple, en tenir una erecció per poder realitzar algun tipus d’acte sexual.

Fa mal la cirurgia?

La cirurgia de circumcisió lògicament es realitza sota anestèsia i, per tant, no fa mal, encara que com comentaré més endavant, el postoperatori sí que pot resultar molest.

L’únic dolor que pots patir és el derivat de les injeccions per aplicar l’anestèsia local. Podríem dir que s’assembla a quan anem al dentista a què ens tregui un queixal i patim el lleu dolor de les punxades de l’anestèsia.

Tipus d’anestèsia per a la cirurgia de fimosi

Com a norma general la circumcisió o postectomia es realitza sota anestèsia local.

El que fem és aplicar una sèrie d’injeccions amb anestèsia a la base del penis, per anestesiar la zona i poder realitzar el procediment sense dolor.

En cas de pacients molt aprensius, nens o pacients que no vulguin notar absolutament res, sempre hi ha l’opció de realitzar aquest procediment amb anestèsia general, encara que no és l’habitual.

Com és el postoperatori de la fimosi?

El postoperatori de la circumcisió sol ser inicialment molest o, fins i tot, lleugerament dolorós «fins que un s’acostuma».

M’explico.

El gland és una mucosa sensible que està protegit per la pell del prepuci. Després de la intervenció, el gland queda exposat i en contacte directe amb la roba interior, per la qual cosa ha d'»endurir-se» perquè el pacient s’acostumi.

Consells per a la cura postoperatòria després d’una operació de fimosi

Solem recomanar les següents pautes per alleujar el dolor i les molèsties després de la cirurgia:

• Penis en posició vertical. És similar a quan ens operen del peu i ens recomanen elevar-lo per evitar la inflor d’aquest. En operar el penis, aconsellem col·locar el gland mirant cap amunt ajudant-se de la roba interior. (Vegeu el següent punt).
• Calçotets estrets. Són necessaris per ajudar al fet que el «penis miri cap amunt», ja que d’aquesta manera minimitzem la possibilitat que aparegui un hematoma.
• Antiinflamatoris. Recomanem prendre antiinflamatoris d’ús habitual durant els primers dies per baixar la inflamació produïda per la cirurgia i alleujar el dolor.
• Gel local. L’ús de gel, mai en contacte directe amb la pell, també ajuda a desinflamar la zona i és recomanable durant els 2-3 primers dies.
• Cures diàries amb aigua i sabó. S’ha d’aplicar povidona iodada per evitar la infecció de la zona i ajudar al procés de cicatrització.
• Assecar la zona amb freqüència. Aquest punt és summament important. La humitat afavoreix l’aparició d’infeccions bacterianes i fúngiques (fongs), de manera que la zona ha de romandre ben seca. És recomanable utilitzar un assecador de pèl suau per arribar a zones de difícil accés o que poden estar massa sensibles per eixugar-les amb una tovallola.
• Revisió periòdica en consulta per seguir l’evolució de la ferida. En el meu cas, sempre cito als pacients intervinguts a les 24h després de la cirurgia per tal de comprovar que la ferida evoluciona favorablement i, posteriorment, després d’uns dies o setmanes, per tal de veure el resultat final després de la caiguda dels punts.

Alternatives de tractament

No hi ha altres tractaments alternatius més dels comentats anteriorment, ni tractaments de medicina alternativa ni naturals.

Si tens dubtes sobre la millor opció de tractament per a tu, el meu consell és que busquis un uròleg que et doni confiança i amb el qual puguis discutir els avantatges i inconvenients de cada opció de tractament.

Fimosi no és el mateix que «parafimosi»

Per acabar l’article, m’agradaria deixar clara la diferència entre aquestes 2 situacions que, encara que són gairebé oposades, habitualment es confonen.

Com ja hem comentat, la fimosi és la impossibilitat de retreure la pell més enllà del gland, és a dir, la impossibilitat d’exposar el gland fora del prepuci. Una situació que, si bé pot requerir tractament, aquest mai requereix atenció mèdica urgent.

En canvi, la parafimosi és la impossibilitat de retornar la pell del prepuci, un cop retreta per darrere del gland, a la seva posició normal. A diferència de la fimosi, es tracta d’un problema agut que requereix atenció mèdica urgent atès que provoca un dolor intens i, a més, pot provocar complicacions si no es tracta de forma precoç.

Gràcies per llegir fins aquí. Espero que t’hagi estat d’utilitat.
Si creus que falta algun detall o tens algun dubte, deixa un comentari i estaré encantat d’actualitzar el text i respondre’t.